PSC i CUP tomben la proposta d’ordenances presentada pel govern de Gelida

El passat dimarts, 9 de novembre, el ple de l’Ajuntament de Gelida va debatre la modificació de les ordenances fiscals per a l’any 2022, que va ser rebutjada pels regidors i regidores a l’oposició del PSC i CUP.

La proposta del govern municipal - format per ERC, Gelida per la República i Gelida en Comú – presentava un seguit de bonificacions en diferents tributs i no contemplava cap increment. Una proposta que mostrava la voluntat de seguir apostant per un sistema tributari municipal que tingui més en compte la capacitat econòmica real de les persones a les quals grava i que ajudés a les persones i les famílies que tinguin més dificultats econòmiques, i, a més, que incentivi polítiques públiques que millorin la sostenibilitat ambiental.

Amb el rebuig a les ordenances fiscals, es perden tot un seguit de beneficis fiscals que s'hi proposaven. Així, es proposava en l'Impost de Béns Immobles, la bonificació d'un 20% en aquells habitatges que instal·lin plaques fotovoltaiques i incentivar el lloguer mitjançant un recàrrec d’un 50% sobre els habitatges que faci més de dos anys es troben desocupats sense complir tot un seguit de requisits.

L’ordenança on s’hi presentaven més modificacions era la reguladora de l’impost sobre vehicles de tracció mecànica. Aquesta eliminava les bonificacions per aquells vehicles antics de més de 25 anys – excepte els que facin menys de 2000 km/any -, considerats vehicles altament contaminants, i establia bonificacions més clares en el cas de la resta de vehicles, amb una bonificació del 100% als vehicles històrics, una bonificació del 50% per als vehicles amb distintiu ambiental ECO i del 75% als vehicles amb distintiu ambiental zero emissions.

Cal fer esment que en l’ordenança reguladora de l’impost de construccions, instal·lacions i obres, també es pretenia aprovar tres modificacions destacades. Per una banda, l’augment de la bonificació de la quota de l’impost per obertura o canvi de titularitat d’establiments comercials situats al nucli urbà, que passava del 15 al 25%. I en el mateix percentatge, s’incrementava la bonificació de la quota a favor d’actuacions d’adequació d’establiments comercials existents de menys de 125 m2. A més, en aquesta ordenança s’incorporava la bonificació d’un 95% de l’impost a favor de les actuacions dirigides a la retirada d’amiant i una bonificació 95% de l’impost a favor de la instal·lació de sistemes d’aprofitament tèrmic o elèctric d’energia solar.

Pel que fa a la taxa de gestió de residus, volia incorporar a la reducció actual del 50% de la taxa per a pensionistes i persones en atur amb ingressos mínims, la possibilitat de que la reducció arribés, d’acord amb els criteris dels serveis socials, al 80% per aquelles persones o famílies amb més dificultats. També incrementava del 25 a un 30 % aquells habitatges que hagin fet ús de la deixalleria 12 vegades l’any, i 24 cops l’any en el cas dels comerços.

També va ser rebutjada la creació d’un nou tribut que gravava els caixers a la via pública, és a dir, els de les entitats bancàries per la utilització en el seu negoci de l’espai públic.

De la mateixa manera es van rebutjar diverses modificacions com a l’impost sobre activitats econòmiques o l’ordenança general de gestió que només incorporaven modificacions tècniques per adaptar el text a les lleis vigents.

Amb aquestes mesures es pretenia fer un primer pas per avançar cap a una fiscalitat més justa, amb sensibilització per les persones amb problemes econòmics, i premiant als veïns i veïnes que tinguin en compte la sostenibilitat i les bones praxis. És remarcable el fet que cada tribut es va poder votar de forma individualitzada, per a poder votar en concret el que es proposava a cada tribut. La proposta presentada va comptar amb els vots favorables de l’equip de govern, ERC, Gelida per la República i Gelida en Comú, i els vots contraris de la CUP i PSC.

L’alcaldessa, Lluïsa Llop, ha lamentat que amb aquest rebuig a les ordenances fiscals, els gelidencs i les gelidenques han tornat a perdre l’oportunitat de tenir unes ordenances més justes socialment i que premiïn la sostenibilitat ambiental, entre d’altres.