De nou, el 8 de març de 2021, commemorarem el Dia Internacional de les Dones, una data d'homenatge als moviments a favor dels drets de les dones i de reivindicació per continuar fent evidents les desigualtats de gènere. Una reivindicació que va més enllà d'aquesta data i que impregna els 365 dies de l'any i a totes i cadascuna de les persones que conformen la nostra societat.
Enguany, el Dia Internacional de les Dones, ve marcat per la greu crisi sanitària, econòmica i social que estem patint a conseqüència de la pandèmia de la Covid-19, que ha agreujat encara més les discriminacions i la precarietat que patim les dones.
Una altra de les greus conseqüències que ha provocat la pandèmia aquest darrer any ha suposat un fre en molts aspectes. Les desigualtats i les discriminacions cap a les dones estan presents i són determinants. Les situacions de vulnerabilitat que pateixen les dones s'han agreujat. Quan s'ha hagut d'aturar bona part del sector productiu, el sector dels serveis socials, les cures i el personal sanitari han estat essencials per fer front a aquesta situació d'emergència. Paradoxalment, però, es tracta de sectors feminitzats i amb menys reconeixement social i econòmic.
Un 70% del personal sanitari són dones i que, a Catalunya, les tasques domèstiques i les cures no remunerades suposen un cost d'uns 2.700 euros anuals per dona. Per això, les mesures que cal impulsar han de tenir present que ningú es pot quedar enrere i que s'han de cobrir les necessitats que sorgeixen i posar fi a les desigualtats actuals. És així que, les dones pateixen una major precarietat laboral la qual cosa es tradueix en una feminització de la pobresa i un atemptat contra la independència personal d'aquestes.
Reivindiquem que el temps i el treball estiguin repartits amb equitat de gènere i que hi hagi una corresponsabilitat real entre dones i homes en les tasques associades al treball reproductiu. Instem perquè hi hagi polítiques de conciliació de la vida laboral, personal i familiar per garantir que les dones tinguin dret a gaudir de temps de lleure i participació en igualtat de condicions que els homes. També que es replantegin els permisos de maternitat i paternitat apostant per permisos iguals i intransferibles. Cal seguir reivindicant el dret com a dones a decidir sobre el propi cos i el dret a una maternitat lliure i segura, vetllant també perquè les dones joves de 16 i 17 anys puguin exercir aquest dret lliurement.
El món local, sempre a primera línia i capdavanters en atendre les necessitats més immediates, seguirem lluitant perquè aquesta crisi no suposi cap pas enrere en els avenços socials que hem anat assolint els darrers anys. Enguany no podrem sortir al carrer massivament, però igualment farem sentir la nostra veu; impregnarem les xarxes de les nostres reivindicacions i farem sentir el nostre dret a la igualtat en tots els àmbits de la vida personal, social i professional. Les dones volem una societat igualitària, justa, equilibrada, inclusiva i integradora.
Els governs locals hem d'esforçar-nos, ara més que mai, en incorporar la mirada de gènere en les polítiques públiques i en aplicar tots els projectes de recuperació i protecció social al nostre abast durant els anys vinents, a fi que es faci efectiva una veritable corresponsabilitat paritària que reforci de manera definitiva el fonament i l'efectivitat de tots els nostres drets.
Hem de ser un país compromès amb la igualtat d'oportunitats i ens emplacem, juntament amb la resta d'institucions, els agents socials i les dones i els homes dels nostres pobles i ciutats, a fer-ho realitat. Perquè la Igualtat no només es predica, sinó que s'exerceix, amb compromís, amb ambició i amb responsabilitat. Dones amb tots els drets!
